L'arquitectura popular es defineix com "l'art i la tècnica de projectar, construir i transformar l'entorn vital del grup social entés com a poble"

dimarts, 7 d’abril de 2015

llegint i prenent apunts

Arquitectura arcaica que conté uns valors objectius: Proporció i harmonia, integració en el paisatge, adaptació de materials i tècniques constructives en cada espai concret i adeqüades condicions energètiques.
La destrucció, la desaparició de la casa pagesa.
El futur reinventa el passat.
Un mode de construcció barat que no exigeix mes energia de les mans.
No una construcció esclava de uns materials grans consumidors d'energia.

arquitectura bioclimàtica

L'arquitectura bioclimàtica és una arquitectura adaptada al medi ambient en el disseny d'edificis amb la finalitat d'optimitzar el consum de recursos naturals (sol, vegetació, vent, etc.) per tal d'estalviar un màximenergia i fer més saludables els edificis. Té per objectiu la consecució d'un gran nivell de confort tèrmic i visual mitjançant l'adequació del disseny, la geometria, l'orientació i la construcció de l'edifici a les condiciones climàtiques del seu entorn. Comporta sovint un sobrecost constructiu, que s'hauria de compensar per l'estalvi d'energia a llarg terme.
Tot i que sembla un concepte nou, l'arquitectura bioclimàtica es basa en els sistemes constructius que tradicionalment ha emprat l'arquitectura popular. Els habitants de cada clima han trobat una forma d'habitatgeideal per enfrontar-se als rigors del temps (cabanes ventilades a climes càlids amb molta humitat, habitatges soterrats a climes àrids amb forts canvis de temperatura, o fins i tot les sofisticades finestres amb porticons exteriors del centre i nord d'Europa)
La temperatura còmoda per un habitatge està al voltant dels 20 graus Celsius però la temperatura que el clima ens ofereix és variada. Sovint fem ús d'aparells com la calefacció i l'aire condicionat per a adequar les temperatures al nostre gust. Antigament, qüestions com l'orientació d'un habitacle o el seu sistema d'aïllament adquirien més importància de la que avui té, les condicions adverses van permetre un gran avenç en aquest camp. Es pot aprofitar la captació d'energia solar d'un edifici per escalfar-lo, per ventilar-lo i refrigerar-lo. Per escalfar, la radiació solar s'utilitza per augmentar la temperatura a tot l'habitatge, per refrigerar, la radiació solar s'utilitza per augmentar la temperatura en una xemeneia que accelera els corrents de convecció. El funcionament d'aquest últim és semblant al utilitzat en les xemeneies solars a gran escala per a la producció elèctrica. La captació energètica solar en un edifici pot ser directe, indirecte o separada.